Els atrevits i durs retrats de Daniel Onguene fan referència a allò que l'artista considera la greu situació socioeconòmica del Camerun natal. Caòtics en el millor dels casos, i apocalíptics en el pitjor, els grisos lúgubres i la paleta de colors apagats dels fons de les seves obres parlen directament d'una situació ombrívola de decadència i llanguiment urbà, provocada per la mala gestió econòmica, la corrupció i la manca d'empatia amb els treballadors, que ha fet que el sector informal o l'economia submergida es converteixin en el principal epicentre del comerç i l'intercanvi.

El benvingut esclat de colors càlids i vibrants i, en alguns retrats, els somriures dels retratats, és indicatiu d'un optimisme, un coratge i una esperança que ofereixen una prometedora contra narrativa a l'actual estat d'agitació i declivi.