Per a gustos, els colors. O les platges de Sitges. Perquè ja sabeu que en tenim moltes i molt variades. Fins a 26 d’entre les que escollir. N’hi ha una de molt especial però: la Platja de l’Home Mort o Platja del Mort. La foto ja et situa: recòndita i recollida, al peu d’un petit barranc, amb terra de petits còdols o boles, verd pels costats i blau en diferents tonalitats al davant.

Informació pràctica: a aquesta platja, no s’hi arriba ràpidament. Tampoc no n’és de fàcil, si no t’agrada caminar una mica (i pujar i baixar després). Però no es tracta pas de cap odissea: des de l’aparcament de l’antiga discoteca Atlàntida, comença un camí de poc més d’un kilòmetre amb el premi d’un final de trajecte senzillament espectacular. 

Això d’espectacular no és només per l’entorn de la Platja de l’Home Mort. També ho és, i molt, per l’ambient. Es tracta de l’autoproclamada, des del 1930, primera platja ‘gai’ del món. Allò que va romandre com a secret per raons òbvies durant els primers anys, és ara una publicitada cala nudista molt freqüentada pel col·lectiu LGTBIQ. El resultat és un regal de la natura, una petita badia oberta i tolerant, sempre animada a més a més gràcies a la bona música, els còctels i la teca per al cos del Chiringay del Mort, un altre motiu en si mateix per a posar un peu rere l’altre i fer aquesta excursió.

Per què se l’anomena la Platja de l’Home Mort o Platja del Mort? Us enganyaríem si us diguéssim que es té constància ‘documental’ del motiu, però veïns sempre ben informats en història i llegendes de Sitges ens ben asseguren que durant la Segona Guerra Mundial es va trobar el cos d’un aviador a la sorra. En tot cas, res a veure amb que pugui ser una platja perillosa per al bany. El perill d’aquesta platja rau, ho hem d’advertir, en que un cop la descobreixes, el teu nivell d’exigència puja molt… I si hi vas ara, riu-te’n de Florència i de la síndrome de Stendhal… Després no us queixeu!