D´acord, estem confinats. D'acord, sense el carrer, Sant Jordi perd l'alegria, el color i el soroll. Però Sant Jordi és emoció. I això surt de dins a fora. No s'hi valen portes quan quelcom l'activa. I aquest ‘quelcom’ és la lectura. En Daniel Pennac, un escriptor francès genial ho resumeix així: “El temps per a llegir, de la mateixa manera que el temps per a estimar, dilata el temps de viure”. Tant si l'escrius com si la llegeixes, aquesta frase et pessigolleja el clatell, oi que sí?

Tenint en compte doncs que llegir millora la nostra qualitat de vida i que el confinament impedeix excursions més enllà del menjador i de la cuina, el post d´avui és sobre un Sant Jordi diferent, sense sortir de casa, però lligat als llibres i a Sitges. Ens hi passegem plegats?

Per tal de començar aquest recorregut literari, un poema incrustat ‘literalment’ a Sitges (sí, el podràs llegir en català a un mosaic de rajoles just al costat de l’església de Sant Bartomeu). El va escriure l´any 1925 en Josep Carner, un dels millors poetes catalans del segle XX. Ja veuràs tan ben punt el llegeixis, com a la cara hi sentiràs el sol i la llum de Sitges –aquí el tens:

O Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d´Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.

Cor què vols, cor què desitges
en tu visc, que tota plaus.                       

Tes noies tenen ulls negres,                            

les cases tenen ulls blaus.

Si jo et deixo, sols a mitges,:                                 

dóna’m una flor ben lleu:                                     

 dona’m una margarida,.                                   

ull de sol, ales de neu.

Donat que aquest poema és present al casc antic de Sitges, seguim ara per un recorregut històric i fotogràfic per aquesta zona i per la resta de la localitat de la mà d'en Ricard Pla Boada i d'en Carles Marqués, traduït a més a més a diferents idiomes: ‘Sitges, de blanca a multicolor’. Trobem un altre viatge amb en Lluís Permanyer com a guia a ‘Sitges d´ahir i de sempre’. Les imatges són en aquest cas d'un dels grans fotògrafs de Sitges: en Joan Iriarte, col·laborador de revistes tan prestigioses com National Geographic i autor també de ‘Retrats i entorns de Sitges' i de dues obres més, ‘Llum de Sitges 'i 'Sitges en blau', en col·laboració amb el poeta local David Jou.

Un altre llibre que ens apropa a la història de Sitges, en aquest cas com a destí turístic, és ’Històries de llençols, forquilles i gots de vi’, d'en Blai Fontanals. El títol et dóna pistes de com de bé es menja aquí…

Sitges és també l'escenari de novel·les de ficció. N´és un exemple ‘Nada es cierto’, d'en Nacho Zubizarreta, que situa als carrers de la localitat una història de misteri i de secrets. De fet, la novel.la fins i tot inclou un plànol de Sitges on apareixen les localitzacions assenyalades. Per tal d' anar obrint boca, pots llegir aquí (en castellà) les primeres pàgines.

Un altre autor que va triar Sitges com a escenari literari fou en Francesc Miralles, que al seu llibre ‘El Secret de Picasso’ ens mostra com era la vida dels antics pintors modernistes. El Racó de la Calma o el Museu de Maricel són dos espais clau a la novel.la (i a la història del modernisme, és clar).

També són un bon regal els llibres de cuina, no només per a ‘l'ànima’, també per al paladar. Una recomanació: ‘Sitges, cuina d’arrels’, de la Carmen Panyella i l'Elena Martínez, que comparteix les receptes més tradicionals de la localitat.

I si parlem de llibres i de Sitges, hi ha un temple per on passar-s'hi. Perquè quan vinguis a Sitges, la Biblioteca municipal Santiago Rusiñol de Sitges tornarà a estar oberta; tancada ara al públic a causa de la crisi sanitària del Covid-19. Val molt la pena que la visitis: s´emplaça des del 1936, a la que fou la casa d´en Miquel Utrillo, un dels estendards del modernisme català. Per tant, l'edifici és ja un tresor en si mateix. I encara més, no hi ha cap biblioteca al món amb un pati interior com el que hi té aquesta…

També els apassionats de la història, els llibres i la cultura local tenen un altre punt de consulta imprescindible a Sitges: El Grup d’Estudis Sitgetans. I a aquesta llista d‘imprescindibles’ hi hem de sumar una altra publicació de referència: La Xermada, revista municipal. Si us agrada la poesia ‘en viu’, la cita és cada mes de juliol amb la Festa de la Poesia de Sitges. Es tracta d'un festival en el qual es convida a set poetes per tal que posin veu als seus poemes a diferents espais de la localitat. Versos, estiu i mediterrani. Si coneixes cap altra combinació més elegant… ;)

I per tal d'acabar aquest recorregut virtual per Sitges i per Sant Jordi, menció per als autors. Perquè Sitges també ha estat i n´és, l'escenari d´inspiració i de treball per a diferents escriptors. Ho fou per la Lola Anglada, una de les escriptores (i també il·lustradora) més importants de Catalunya de l'anomenada ‘etapa de preguerra’. I ho fou també en Josep Carbonell –editor d´‘Els Amics de les Arts’, revista d´avantguarda sobre art i literatura que es va publicar de forma mensual entre el 1926 i el 1929; i en la que hi va col.laborar, entre d´altres, en Salvador Dalí. I ho ha estat i ho serà per a en Nacho Zubizarreta (n'hem comentat la seva novel.la ‘Nada es Cierto’) i per a en John Carlin, autor de novel·les com ‘El factor humà’ (sí, el bestseller en què és basa la pel·lícula ‘Invictus’) o ‘El somriure de Mandela’.

Poetes, novel·listes, fotògrafs, llibres, publicacions i una biblioteca modernista. Vet aquí la nostra manera de celebrar Sant Jordi amb tu. I l'any vinent, i sense que soni a amenaça, ens veiem al carrer ;) #QuedatACasa #TotAniràBé #SitgesAnytime