L’exposició ‘Gattapardiana: Canvis que ho transformen tot: 28J l’Orgull d’una vila’, ubicada a Can Falç de Mar, ha obert portes i convida a fer un viatge de memòria històrica al voltant del lligam entre Sitges i el col·lectiu LGTBIQ+. Promoguda per les regidories de Drets Socials, Ciutadania i Igualtat, i Cultura, l’exposició resumeix un llegat amb protagonistes visibles i invisibles, amb episodis d’atracció, d’un temps que va de la tolerància a la diversitat afectiva, sexual i de gènere, però que compta també amb escenaris foscos. El recorregut per ‘Gattapardiana’ convida també a la reflexió entre els punts de trobada i les diferències entre les diverses experiències i realitats del col·lectiu.

La regidora de Drets Socials, Ciutadania i Igualtat, Júlia Vigó, ahir dilluns, en l’acte inaugural, ha definit la mostra com un “exercici memorístic, necessari si volem seguir reivindicant-nos com una vila diversa i acollidora per a les persones del col·lectiu LGTBIQ+”. En aquesta línia, l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, ha incidit en “l’orgull que sentim per ser un poble acollidor, però també ens hem de sentir responsables i fer memòria de què ha passat i què està passant encara”. I és en aquest repàs històric, que ‘Gattapardiana’ pren una dimensió històrica basada “en un enrere i no en un passat, i en un present que ha de continuar reivindicant perquè encara té un llarg recorregut per endavant”, ha afirmat la comissària de la mostra, Bàrbara Scuderi.

Del judici d’Oscar Wilde a la realitat local, dibuixant en pinzellades episodis obscurs com els camps de concentració, el franquisme, la irrupció de la SIDA, o els fets de Sitges del 1996, així com també capítols de victòries i d’assoliment de drets com la legalització del matrimoni entre persones del mateix gènere, la reivindicació de l’Orgull o l’actual lluita per a la tramitació de la Llei Trans. L’exposició presenta una narrativa global, focalitzada especialment en la realitat local, que no culmina. Tot al contrari convida a seguir amb la reivindicació del col·lectiu LGTBIQ+.

‘Gattapardiana’ neix també amb la voluntat de recollir vivències o experiències individuals i ofereix al públic l’oportunitat d’afegir testimonis, imatges i històries que no surten encara en cap llibre, a través d’un codi QR que dirigeix a un Google Forms, en què les persones interessades poden escriure la seva experiència. La voluntat és completar i consolidar l'arxiu LGTBIQ+ local, avui dia limitat, amb altres materials gràfics i documentals, que les persones o associacions locals vulguin aportar de forma digital.

L’acte inaugural de ‘Gattapardiana’ ha comptat amb la participació de representants d’entitats locals, així com amb la col·laboració de Casal Lambda i l’Observatori contra l’Homofòbia.

L’exposició s’emmarca en els actes commemoratius del 28J Dia de l’Orgull LGTBIQ+ a Sitges, i es pot visitar fins el 31 de juliol. La comissària de l’exposició, Bàrbara Scuderi, oferirà  visites guiades gratuïtes, els divendres 2, 16 i 30 de juliol, a les 19 hores, prèvia inscripció a sitgesorgullosa@gmail.com.

També en el marc del 28J, el Centre d’Interpretació de la Malvasia ha acollit l’espectacle ‘Tots nosaltres’. De la companyia Fes-t’ho com vulguis i inclòs en la Pregonera, la programació cultural de l’Ajuntament, la proposta escènica ha presentat contes que parlen de la diversitat de famílies que existeixen.

La programació del 28J continuarà el 15 de juliol amb la xerrada ‘Travelo! Un recorregut històric per la transsexualitat i el transvestisme’. A càrrec de Sofia Bengotxea, la conferència tractarà sobre homes i dones que no han volgut viure dins del gènere que d'elles s'esperava. ‘Travelo!’ planteja un recorregut per la història de la transsexualitat i el transvestisme a Catalunya mostrant com, malgrat la discriminació i l'odi de la societat cap a qui vivia fora de la norma, construïen les seves identitats.

Paral·lelament, es promou a través de les xarxes socials la campanya ‘Sitges Orgullosa’ (#sitgesorgullosa2021), que recupera el passat per reivindicar-lo com a part fonamental del present i buscar, al mateix temps, la visibilització d’altres realitats que conformen el col·lectiu, més enllà de la imatge fins ara existent, habitualment associada a l’home gai.