Un grup d'industrials van voler transformar Sitges el 1919 en una de les platges del Mediterrani amb més glamour i construir un complex urbanístic amb tots els equipaments moderns del moment, amb uns jardins verdellescos i un atractius pel turisme elitista d’aleshores.

Cent anys després d'aquell projecte noucentista, l'Ajuntament de Sitges vol fer un reconeixement a aquell projecte transformador, que tot i que no es va poder completar, va dotar d'identitat pròpia i llenguatge artístic el projecte de Terramar, que va dibuixar un Skyline únic.

Celebrem els 100 anys de Terramar
La celebració vol revaloritzar el projecte del 1919 posant sobre la taula la unicitat del que es va plantejar transmetent la voluntat transgressora i una percepció avançada del concepte d’urbanització, dels visionaris com Francesc Armengol, Josep Maria Martino i Miquel Utrillo.

Els escenaris de celebració del centenari van més enllà dels estrictament culturals: els esports i l’urbanisme són protagonistes, l’art i la literatura tenen el seu espai per a reivindicar-se, així com el sector turístic i hoteler, i l’entorn natural.

El format del centenari i el seu contingut tindran una relació forta de per se, amb un missatge al darrera. Així, forma i contingut es reforcen entre si.

Una pinzellada sobre el projecte de ciutat-jardí
El projecte de la Ciutat – Jardí de Terramar, ideat i liderat per Francesc Armengol i Duran (Sabadell 1886 – Barcelona 1931), Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona 1891 –1957) i Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona 1862 – Sitges 1934), entre d’altres. Volien transformar Sitges en una de les platges del Mediterrani amb més glamour i construir un complex urbanístic amb tots els equipaments moderns del moment, amb uns jardins verdellescos i un atractius pel turisme elitista d’aleshores.

El projecte consistia en la construcció d’un casino endinsat al mar sobre un moll, que no es va arribar a construir mai; un gran hotel a primera línia de mar, amb la idea de fer uns grans jardins al davant, dissenyat per Josep Maria Martino; i un jardí, el Jardí de Terramar. Degut a dificultats de finançament, no es va poder inaugurar fins al 1933.

També estava prevista la construcció d'un ateneu i biblioteca; auditori i sales d’exposicions; botigues; seu social, sales de junta i de lectura; servei de correus i telègraf; garatges; un camp d’aterratge d'aeroplans de turisme. El projecte va preveure un autòdrom, el qual va ser inaugurat al 1923; i un camp de golf, que va ser inaugurat el 1927.

Però el 1920 es va produir un punt d’inflexió durant el procés constructiu. Aquest va ser la fallida del Banc de Barcelona, on estava dipositat el capital de “Parques y Edificaciones S.A.”. No es van poder refer d’aquest trasbals econòmic i el projecte es va veure aturat. No serà fins al 1929 que “Playas y Balnearios del Mediterraneo S.A., de Salvador Casacuberta, ofereix capital per tirar endavant les construccions. Tanmateix, el projecte complet com a tal ja no es materialitzarà mai més.

Es va acabar el gran hotel, l’Hotel Terramar Palace, inaugurat al 1933, es va acabar la urbanització de la secció marítima de Terramar i del Vinyet, es va dotar de arbres i plantes el passeig i els carrers principals, es va instaurar un servei de transport públic entre el centre de la Vila i Terramar de l’agència de Tomàs Matas, entre d’altres.

Mentre que l’Hotel Terramar Palace segueix la seva activitat hotelera durant tot el segle XX, els Jardins del Terramar es van abandonar fins quasi els anys noranta del segle XX. No serà fins al 1998 que l’Ajuntament de Sitges els recupera, els adequa i els obra al públic com un parc, mantenint la distribució de les edificacions, els llacs artificials i els espais verds originals.

https://youtu.be/4jf-vkU1w1E