Caminants, abans de començar (que us veiem molt motivats), informació pràctica: hi ha dues rutes per arribar a peu a l’ermita de la Trinitat, una d’elles des de la urbanització La Llevantina, amb ‘sortida’ des de l’anomenat mirador de Sitges, situat a la part més alta de la zona, i que segueix el GR92 (‘Camí de les Costes’). I una altra, la que avui us detallem, amb inici al polígon Mas Alba de Sitges, des d’on surt una pista que podem fer a peu o bé (si hi anem amb canalla), podem recórrer una part en cotxe fins a l’entrada del Parc del Garraf, o una mica més endavant, a la zona coneguda com ‘Els caçadors’, on també hi podem estacionar el cotxe. Aquesta segona ruta, que també connecta amb el GR92, és més planera, i tot i que perdem les vistes de la mar durant el primer tram, és perfectament assequible per a dur-la a terme amb canalla de totes les edats. Duració prevista: 3 hores, anada i tornada (són vora 7 kilòmetres). I recordeu: aigua, gorra (sobretot a la primavera i a l’estiu), i alegria (recordeu, som a Sitges). I si porteu queviures (recomanable, és clar), si us plau no doneu res de menjar als animals i emporteu-vos tota la brossa que genereu durant el camí.

Som-hi, doncs. La ruta està senyalitzada, tot i que en començar el tram, hi ha dues bifurcacions per les que hem de seguir recte (la primera) i pujar per l’esquerra (la segona). Tot seguit, el camí ja no té pèrdua i a més a més, hi ha senyals indicatius. El mòbil també ens pot ajudar gràcies a dues aplicacions molt recomanables: Wikiloc i Itinerarios Diba.

El caminet és verd durant el primer tram, amb una pista de vianants ben conservada amb pins i alzines a banda i banda que en garanteixen l’ombra i està esquitxada de margallons, planta emblemàtica del Parc del Garraf, coneguda també com a palmera nana (tot i que com veureu, de vegades no és tan petita). A poc a poc, i a mesura que anem guanyant alçada, el blau comença a colar-se a la nostra dreta per la teranyina verda i marró que formen les branques del camí. Al tram final, a l’esquerra, una cimentera hi posa gris al pantone infinit de verds del Parc del Garraf. Per sort, la mar bé ho pot tot, així que us recomanem ampliar l’angle vers el mediterrani i albirar en format panoràmic la platja de Vallcarca, el Port Nàutic de Garraf i Port Ginesta, a la zona de Les Botigues.

Tornem a mirar endavant, perquè una hora i un quart després de començar la ruta (ull, càlcul estimat amb una expedició familiar de dos adults i dos nens de 5 i 10 anys), arribem a la Punta de la Ferrosa, on tot coronant-la, hi trobem l’ermita de la Trinitat. Es tracta d’una antiga ermita, de la que se’n té constància documental des del 1375. La seva arquitectura és popular i resta protegida com a Bé d’interès local, l’entorn la fa única. De fet, és com els nens (i molts adults) dibuixarien una església: al bell cim d’una muntanya, petita, blanca i amb vistes a la mar. I per tal de completar l’espectacle, la façana de l’entrada resta revestida de pedra i d’arcs, molt orgànica i molt modernista. Molt.

Des d’aquí, les vistes són de 360 graus i passen del verd al blau amb una sorprenent naturalitat, conviden a reposar les forces, sigui menjant allò que hem portat o simplement respirant ben fons. És el millor d’aquesta ruta fins a l’ermita de la Trinitat: hi vas content, a l’anada. I en tornes, feliç.