L'art no es pot entendre sense la natura. Les formes, els colors, les textures. I aquesta va ser la premissa que va il·luminar la idea de l'artista i gestor cultural Jordi Aligué, que fa 23 anys va trobar la complicitat del llavors director del Parc del Garraf, Xavier Roget, per condicionar la masia de Vallgrassa com a museu d'art contemporani. Aquesta beneïda 'bogeria' va suposar obrir el que, encara avui, és el primer centre expositiu cultural de Catalunya ubicat en un territori protegit.

Abans hi hem associat Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts, amb l'art contemporani. Però Aligué mateix ens matisa: “Nosaltres preferim parlar d'art vigent, d'art que parteix de la visió personal dels creadors, que experimenten amb l'entorn i les tècniques”. El resultat és un centre expositiu dinàmic, que cada any ofereix de 8 a 10 exposicions temporals, on tenen cabuda des de les disciplines més clàssiques, com ara la pintura, el gravat, la fotografia, l'escultura i la poesia, a altres més avantguardistes, com ara per exemple la videocreació. A més, compta amb una fantàstica paret de les olors, on s'organitzen tallers infantils perquè els nens i nenes imaginin i dibuixin a partir de fragàncies basades d'extractes del mateix Parc del Garraf. També la poesia, la música o fins i tot la tortuga mediterrània serveixen com a finestres creatives als més petits.

Però com que no se li poden posar portes a l'art, l'aposta de Vallgrassa necessita aire. Per això compta amb un itinerari artístic a la part exterior, integrat amb la flora i la fauna del Parc del Garraf en forma de plafons on es mostren peces de 17 artistes, alguns coneguts i altres emergents. El nexe d'unió és en aquest cas la visió personal que tots ells tenen d'aquesta meravella natural, encara poc coneguda.

Però l'aposta expansiva de Vallgrassa va més enllà del Parc del Garraf. Jordi Aligué parla de crear ponts amb altres ciutats i centres. Ponts com els creats amb el propi Centre Cívic El Roure, de Begues, amb La Pahissa del Marquet – Arts – Lletres i Natura del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i amb territoris i agents culturals de ciutats de la Toscana i Umbría (a Itàlia) o l'Alguer (a Sardenya), sota l'il·lustratiu nom de 'Mediterrart, diàlegs d'art a la Mediterrània'. També hi ha un sòlid pont cultural que uneix Vallgrassa amb el Museu Etnogràfic d'Orozko, a Euskadi.

Els ponts, per una banda. I els noms propis, de l'altra. Els noms dels artistes que han ajudat que l’aposta de Vallgrassa sigui guanyadora. Noms com els del fotògraf Humberto Rivas, o del poeta Carles Hac Mor, que té el seu propi espai al centre. Il·lustres de l'art contemporani català, com els pintors Antoni Tàpies o Josep Guinovart, que hi han exposat. I com ells, molts altres artistes de l'art contemporani català, basc o italià, incloent-hi nous talents emergents. I noms del dia a dia: com els d'Ana Bellvehí, l'Arturo Blasco o el Jordi Aligué, que són el motor que manté i empeny aquest espai cultural tan efervescent.

Noms tots ells que han contribuït a convertir aquest centre  en un lloc de referència per a molts amants de l’art. “Realment tenim un públic fidel que ve amb molta regularitat i que, sens dubte, són un estímul i una motivació per a nosaltres”.

Per si voleu unir-nos a la comunitat de vallgrasseros, que sapigueu que el centre obre de 10 a 14, de divendres a diumenge. I, per si us ve de gust estendre l'emoció de la visita a les vostres cames, us recordem que el Parc del Garraf compta amb fantàstics senders per gaudir de la fauna i flora, com el Castell Vell d'Olivella o la ruta fins a l'Ermita de la Trinitat. Art, natura i passeig. Sí, un altre pla, com gairebé sempre a Sitges ;)