El Parc del Garraf és una visita obligada si veniu a Sitges. És un espectacle natural que es pot gaudir durant qualsevol època de l’any. A més a més, és probable que durant la vostra visita pugueu emocionar-vos amb la presència d’algun dels 27 cavalls que viuen en llibertat al parc, rescatats per la Fundació Miranda de situacions d’abandonament o de maltractament. A més a més, aquesta entitat organitza diferents activitats dirigides precisament per donar a conèixer com aquests animals –els únics que poden volar sense ales- ajuden a transformar i protegir l’entorn en el que viuen.

La fundadora i presidenta de la Fundació Miranda, la Rosa Galindo, insisteix que és tota una sort que els cavalls i el Parc del Garraf, s’hagin trobat. “Per una banda, la seva presència ajuda a la biodiversitat, doncs contribueixen a desemboscar el parc i a expandir llavors. I d’altra banda, són clau per a la prevenció d’incendis, doncs són els únics grans herbívors que devoren el canyís, una planta invasora que amenaça les espècies autòctones i que, en créixer i assecar-se, suposa un combustible perillós”.

La Rosa, que és d’aquelles persones que t’ajuden a redescobrir el plaer d’escoltar i d’aprendre, parla amb passió dels cavalls del parc, “majoritàriament abandonats i maltractats, i que hem pogut reconnectar amb la natura, deixant-los viure en llibertat i en grup, que per a ells és una necessitat etològica”. La presidenta de la Fundació Miranda destaca a més a més la singularitat del Parc del Garraf, “que és un tresor calcari resilient, una meravella natural connectada a més a més amb el meu indret preferit al món, que és Sitges”.

Per gaudir d’aquesta connexió natural amb els cavalls, la Fundació Miranda, com us dèiem, organitza diferents activitats, que podeu consultar a la seva web. Una d’elles rep el nom d’‘Els cavalls al parc’, i els participants fan una ruta a la recerca d’aquests animals. Nosaltres vam tenir l’oportunitat de sumar-nos a una d’aquestes excursions, que es va desdoblar en dos grups, doncs érem vora 40 persones. Un d’ells, va ser liderat per la Gabriela, i l’altre, el nostre, per l’Alicia. Es tracta d’una sortida ideal per anar-hi en família, doncs es basa en un recorregut circular de 5 kilòmetres per una de les principals zones de pasturatge equí. L’Alicia i el seu somriure –no se separen ni un moment, ja ho veureu- incideixen en allò que ja ens va avançar la presidenta de la Fundació Miranda: “El Parc del Garraf és realment ideal per als cavalls, doncs compten amb un espai de 400 hectàrees per menjar herba, que és el que fan durant 16 hores al dia, completament en llibertat i a més a més en grup, quelcom molt important, doncs són gregaris per naturalesa”.

Durant la nostra excursió, l’albirament i el contacte amb els cavalls va tenir dos noms propis: la Flor i la Vinya, dos dels exemplars més vells del grup, que aviat arribaran a la trentena i que segurament passaran el seu darrer hivern al Parc del Garraf. La Flor, més dòcil, va deixar de menjar canyís durant una estona i va permetre que els més menuts l’acaronessin i li fessin abraçades. És tan emocionant veure la connexió que es produeix entre els cavalls i la canalla. Flueix. Ho notes. I la noten.

Aquesta energia especial que transmeten els cavalls és la base d’una altra de les activitats que organitza la Fundació Miranda: ‘Chi Kung al territori dels cavalls lliures’. N’és la facilitadora, en aquest cas, la Gabriela, que defineix aquesta proposta com a “mindfulness en moviment”. Els participants inicien l’activitat amb un bany de bosc i tot seguit van a la recerca dels cavalls. “Quan els veiem, iniciem la sessió de chi kung i els cavalls noten aquesta energia no invasiva i s’apropen a nosaltres; és quelcom ben especial”.

Tant la Gabriela com l’Alicia només atenuen una mica la corba del seu somriure quan parlen de la gran amenaça global que també plana sobre el Parc del Garraf i els seus herbívors més grans: l’escassetat d’aigua, contra la qual estan treballant conjuntament amb la Diputació de Barcelona. L’altre gran repte de la Fundació Miranda és el d’augmentar els ingressos, que fins ara provenien del seus socis -podeu sumar-vos a la família a través de la seva web-, de l’apadrinament dels cavalls –individualment, en grup, en família o en nom d’una entitat o empresa- i de les activitats que s’hi organitzen.

Sitges, natura, cavalls en llibertat, energia (molt) positiva i contribució directa a que aquesta relació segueixi en moviment. Poques vegades una decisió fou tan fàcil, oi?