L’indret on s’erigeix l’actual ermita del Vinyet va acollir primer una pròspera vil.la romana, tal i com s’ha constatat després de diferents excavacions. I fou després de la caiguda de l’imperi romà, quan es va erigir la primera església en honor a la verge del Vinyet. La llegenda –us agraden les llegendes, oi?- explica que un esclau morisc anomenat Alí, mentre treballava a les vinyes, va trobar enterrada la imatge de la verge. Ràpidament, la va recollir, la va posar dins del seu cistell (era molt petita, no feia més de 40 centímetres), la va tapar amb un drap i va marxar corrents cap a la casa del seu amo, el Sr. Milà. Quan aquest el va rebre, l’Alí li va mostrar el contingut del seu cistell… Però estava buit. El pobre esclau va demanar disculpes i va tornar a les vinyes. I just allà, al mateix lloc on l’havia trobat, hi tornava a ser la verge. ‘No pot ser’, va pensar l’Alí, que va tornar a posar-la dins del seu cistell i va tornar a casa de la família Milà. Varen rebre’l de nou… I el cistell va resultar estar buit altra vegada… El senyor Milà li va proposar d’acompanyar-lo fins el lloc dels fets… I un cop allà, sí, va poder veure la verge amb els seus propis ulls. La seva decisió fou immediata: construirien un santuari en honor a la Verge del Vinyet.

L’ermita aviat va fer-se popular i va anar creixent, també en nombre de fidels que s’apropaven a venerar la verge. La verge del Vinyet era la verge a la que s’encomanaven, per exemple, els sitgetans que marxaven a Amèrica a provar de fer fortuna –els coneguts com ‘indians’ o ‘americanos’. Vet aquí, que si visiteu el santuari, hi veureu penjats els exvots (les ofrenes) que aquests feien en tornar, en forma de maqueta de la seva embarcació.

L’icònic campanar d’aquesta ermita emblanquinada va ser construït l’any 1801. I la imatge actual de la verge del Vinyet és obra d’en Pere Jou, que la va reconstruir l’any 1939. Jou fou també l’escultor principal del Palau Maricel, on capitells, portes i finestres porten la seva signatura. Dins del santuari també hi destaquen els retaules policromats de fusta, que precedeixen l’altar on s’erigeix la verge recolzada en branques de vinya i amb un mantó que canvia de color segons l’època de l’any i la celebració –morat durant la Setmana Santa, blanc quan hi ha casaments, per exemple.

Un cop explicada la llegenda i els atractius de la visita, hi manca el detall pràctic. Quan es pot visitar? Doncs de dilluns a dissabte, de les 11 a les 13 hores, i de les 16.30 a les 19 hores. I durant el mes d’agost, els dissabtes l’horari de vespre s’allarga fins a les 21 hores, doncs acostuma a haver-hi missa abans.

Preferiu una visita guiada? Bona idea. Us deixem de nou en les millors mans: les de la Rosa Julià, que dirigeix l’agència Agisitges, que també organitza circuits per l’anomenada ‘ruta dels americanos’. La Rosa remarca el valor sentimental que té encara la Verge del Vinyet per als sitgetans i sitgetanes, “és molt estimada a la localitat, i això explica que hi hagi tantes noies i dones de nom Vinyet, un nom que no és habitual a altres llocs”.

Si us apropeu al santuari, és possible que hi veieu l’Olga, que viu a l’ermita, a l’habitatge annex, amb la seva filla i els seus pares. Porta 15 anys encarregant-se del manteniment del temple. Hi va venir amb el seu home, que va morir, i sempre té un somriure a punt per a qualsevol visitant. També tenen el somriure, l’Amalia i el Jordi, els seus pares, que donen vida a un petit hort on els tomàquets fan olor de tomàquet i tenen gust de tomàquet. Les manyagues de tots dos són clau per a aquest ‘miracle’… Tot i que de ben segur que la verge també hi ajuda ;)