Turisme Sitges

Menjar bé a Sitges i sentir-se (molt) feliç en l'intent

Avís a navegants: es desaconsella la lectura d'aquest article si tens gana. No t'ho passaràs gens bé. No gens. Perquè avui parlarem de com de bé es menja a Sitges. Parlarem de productes de proximitat i d'una actitud i d'una filosofia amb les que ens identifiquem: l'slow food. Perquè cada indret té la seva cuina pròpia, lligada al seu emplaçament, la seva tradició i la seva cultura. Perquè la cuina no pot esdevenir un  recurs estandarditzat, homogeni o previsible. Perquè Sitges té gust a… Sitges.

 

I a què te gust Sitges? Té gust a productes de proximitat i a receptes heretades. Té gust a Malvasia, una varietat de raïm que va arribar a Sitges per mar. Té gust a l'arròs a la Sitgetana i a l'escarola perruqueta’ del Xató. Té gust a pop, a gambes i a Cargol Punxent. I té gust a ‘Espigalls’ o a ‘Col brotonera’. Tots ells són sabors que coneix i promou en Valentí Mongay, co-propietari junt amb el seu germà del restaurant La Salseta, un dels establiments de Sitges (l'altre és La Nansa) amb la distinció del segell Slow Food.

 

El senyor Mongay destaca la relació que el concepte d'Slow Food té amb el de ‘Kilòmetre 0’, amb els productes de proximitat i per tant, amb els productors de la zona. Aquesta aposta per la localització dels productes garanteix, com ell mateix assenyala, que siguin “bons, nets –pel seu cultiu sostenible- i justos, doncs es remunera adequadament qui els cultiven”. De fet, en Valentí Mongay creu que el recolzament als productors locals “és imprescindible per a donar continuïtat al patrimoni local, del qual també en formen part els nostres aliments, el nostre vocabulari gastronòmic i les nostres receptes; aquest és un tresor que no podem pas perdre”.

La temporalitat o l'estacionalitat és un altre element clau de l´Slow Food. Per això, depenent de l'època de l'any que vingueu a Sitges, la carta local canvia. Perquè ‘ l'escarola perruqueta’ (amb la qual s'elabora el tradicional Xató de Sitges) és més saborosa a l'hivern, perquè els ‘espigalls’ es recullen des del novembre i fins al gener; i perquè el peix és del dia, no pas de piscifactoria. Aquest és l'encant de la cuina de Sitges i de la localitat en si mateixa: el millor és deixar-se sorprendre. Per tant, vine, passeja… i menja ;)

 

Temes relacionats

Notícies relacionades

Comentaris

No hi ha comentaris.

Que no t'ho expliquin