Doncs sí, ens agrada la monarquia de la disbauxa, de la sorpresa i d’allò imprevisible. Som súbdits fidels a la provocació reial i a la diversió sobirana. Per això ens estimem tant els nostres reis del carnaval. Reis, en plural. Perquè aquí hi manen tots dos, ella i ell. L’ombra del Rei és allargada, però vés per on, a la Reina li agrada el sol. I es deixa veure. I es fa notar. I ens encanta.

La Reina del Carnaval canvia cada any. La seva regència és tan intensa (i tan boja) que és bo alternar. La identitat de la monarca es manté en secret fins que se la presenta en societat. Enguany, el misteri es desvetllarà dissabte 19 de febrer al Casino Prado de Sitges. I des de llavors, i durant una setmana, ella i el seu cònjuge, el Rei Carnestoltes, fan embogir Sitges amb les rues més espectaculars del Mediterrani (cal veure la rua de l’Extermini i la de la Disbauxa almenys un cop a la vida). A més a més, tots dos visiten les escoles, les residències i el mercat municipal; i presideixen els actes previstos al programa. Una agenda completa que podeu consultar al programa del Carnestoltes de Sitges 2022.

Donat que no coneixem encara la nova Queen, hem volgut parlar amb la que ho fou durant el Carnestoltes del 2007, l’Eva Martín. Aquesta periodista, “viatgera, cul inquiet i molt xerraire”, recorda que aquella “ha estat una de les millors experiències que he viscut mai”. I ho va ser, assenyala, “perquè vaig decidir viure-la intensament, ficant-me al paper però sent-ne protagonista: jo no seria una reina per fer bonic”. I per descomptat que no ho va ser. Per començar, va demanar la paraula un cop presentada al Cap de la Vila, quelcom poc habitual. Allà, en ple centre i amb el Rei Carnestoltes al seu costat, va ser molt explícita: “Enguany, no mana ell, manem tots dos”. Va ser la seva manera de denunciar un greuge comparatiu històric. I la Reina va començar a manar: va demanar que la seva carrossa no estigués elevada, que fos el més ‘baixa’ possible per tal d’interactuar amb la gent. El resultat fou un cocodril gegant amb passarel.la. A més a més, va defugir del concepte  de disfressa “tipus Victoria’s Secret”, per la qual cosa tant en el seu vestuari de dia, com en el de nit, “vam buscar el caràcter més que no pas l’espectacularitat”.

L’Eva ho té ben clar: la reina del Carnaval de Sitges és una figura clau “perquè n’és la Reina i perquè la seva actitud es contagia”. A banda d’això, destaca que “Sitges també et fa ficar-te al paper, doncs durant aquests dies tothom es posa al teu servei, t’estimen i t’ajuden en tot allò que necessitis; el contacte amb la gent és el millor, sens dubte”. La reina del 2007 no s’oblida d’altres que van obrir camí abans, com la Pitu, a la qual no van permetre presentar-se en top less i es va posar mugroneres, o la Lidia Egea, la primera que va desfilar nua amb un dibuix corporal.

Per tal de veure la transcendència, la rellevància i la petjada que deixa haver estat la Reina del Carnaval de Sitges, només cal saber el nom que s’han posat aquelles que ho van ser i que es reuneixen per recordar-ho: Les Eternes. Pot fer més patxoca? Vinga, no dubteu, veniu a posar-vos a les ordres de sa majestat la Reina del Carnaval de Sitges. Que et manin no va ser mai tan divertit ;)