Sense embuts ni literatura: val molt la pena anar a passar un matí, una tarda o tot un dia sencer a la platja de l’Home Mort. Imagineu-vos una balança: a un costat, haver de caminar 20 minuts sense gairebé cap ombra (si no és a l’estiu, ni tan sols pensaríem en una balança); a l’altre costat, una platja salvatge, amb aigua de tons verds i turquesa, al bell mig de la costa del Garraf, amb poca gent i molt bona ‘vibra’. Tant de bo totes les decisions fossin tan fàcils de prendre…

Per tal que ho pugueu comprovar vosaltres mateixos –que és de fet, una decisió guanyadora-, us en donem algunes indicacions. Per arribar a aquesta abraçada de sorra, mar i roques, us heu de situar a la platja de les Anquines i des d’allà dirigir-vos al que era l’antiga discoteca L’Atlàntida, on la nostàlgia festiva i alguns somriures maliciosos afloraran sens dubte en molts i moltes de vosaltres –parlem d’una de les discoteques d’estiu de referència de Catalunya durant molts anys. Des d’allà, toca pujar en paral·lel a la via del tren, per tal de planar després per un petit tram i baixar fins a la platja de l’Home Mort. De fet, una vegada heu fet la pujada, ja podreu albirar la cala i la motivació es reforça. Si voleu –si no, ho deixeu per un altre dia- podeu continuar caminant i al cap de 30 minuts, arribaríeu a la platja del Far de Vilanova.

Anar a la platja de l’Home Mort amb la canalla? Es tracta d’una ruta poc exigent, per tant és perfectament accessible per a canalla a partir de 6 o 7 anys, amb les precaucions lògiques (que també valen per als adults) pel que fa a no acostar-se a les vies del  tren ni despistar-se durant el tram, en el qual la platja ens queda encara per sota i, on una caiguda podria esdevenir una fatalitat. Respecte de l’ambient, és ben cert que no és pas familiar, però quadra perfectament amb el seu llegat com a primera platja autoproclamada gai del món –i estem parlant de l’any 1930: Sigueu tots i totes benvinguts i benvingudes!

Si hi aneu a l’estiu, un advertiment important: gairebé no hi ha ombra durant el camí –la vegetació pròpia del Parc del Garraf tenyeix de verd el camí però no agafa alçada. Per tant, gorra, crema solar i aigua suficient. Amb això i tot pensant en la capbussada que hi fareu tan bon punt arribeu, en teniu prou.

Més coses, actualment –pandèmia vigent- no hi ha guingueta –n’hi havia i era una meravella. Per tant, avituallament al gust de cadascú. Banyador opcional i preocupacions, estrès i aclaparaments varis es queden confinats fins a nou avís. Tanqueu els ulls, respireu ben fons, torneu a obrir-los i el somriure surt automàtic. Se’n diu teràpia sitgetana… ;)