Sitges té gust a dolç i a salat. El mar li dóna salubritat. La dolçor (amb matisos i aromes, és clar) és també líquida, té influència marítima i la hi confereix un vi únic i singular: el vi malvasia, que li deu el nom a una varietat de raïm que, és ben cert, té el seus orígens a Grècia. Aquí però, va forjar un caràcter propi i va sobreviure gràcies al seu propi nom: la Malvasia de Sitges. Ara llegat històric i gastronòmic.

Sí, som-hi amb l’espòiler: no estaríem parlant del vi malvasia com a referència pròpia de Sitges si no hagués estat per en Don Manuel Llopis de Casades (1885-1935), advocat i diplomàtic natural de la localitat que fou un visionari i en conseqüència, un proteccionista. Conscient que aquesta varietat estava en perill d’extinció degut a la seva complexa producció (calien tres i fins i tot quatre passades per la vinya per a fer la verema), l’acció de la fil·loxera i l’expansió urbanística, en Llopis de Casades va donar el 1935, les terres i el negoci del Celler, amb les bótes centenàries, la premsa i altres elements patrimonials a l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges a canvi que mantinguessin una producció mínima d’aquest vi. I és així com ha estat des de llavors.

Aquest hospital, que segueix mantenint la seva tasca assistencial, té per tant el seu propi celler, regit per la Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges. La fundació parla d’un ‘dolç llegat que cal preservar’, dolç també per un component social únic: els ingressos obtinguts per la venta del vi (una producció anual d’entre 14 i 18 mil ampolles) es destina íntegrament a sufragar l’estada de residents amb recursos limitats.

A aquest valor històric i social se li suma un tercer de tipus experiencial i enoturístic: el Centre d’Interpretació Malvasia de Sitges (CIM), que de forma visual i interactiva et situa en la particularitat del vi Malvasia de Sitges, en la seva història i per descomptat, és una guia per a l’olfacte i el paladar amb degustacions, tasts i activitat cultural. No és fàcil, però com a intrèpida introducció, et diríem que aquest vi daurat té una entrada en la que hi predomina la fruita fresca (el préssec, l’albercoc, la pera i el meló), amb notes florals i un toc d’herbes mediterrànies. Si et sona bé, encara et donarà millor gust…

Deixem però que l’Alba Gràcia, la coordinadora del CIM, ens segueixi guiant amb aquest post. De fet, el primer, diu, és contextualitzar: “La veritat, no podem dir que la Malvasia Sitges sigui única de Sitges o que només es produeixi aquí, doncs la trobem a d’altres zones de Catalunya; però sí és ben cert que en som el bressol al nostre país i també vàrem ésser el reducte que va impedir que desaparegués”.  D´acord Alba, però la Malvasia de Sitges, la que es cultiva aquí és diferent, oi que sí? “Sí, és diferent perquè la proximitat de la mar protegeix el raïm i li aporta l’equilibri entre l’acidesa i el sucre. I el Parc del Garraf i el seu terreny calcari li aporta un sabor mineral que hi confereix un gust propi, molt especial”. Aclarit ;)

Les visites guiades del CIM, que es poden reservar a la seva web, no només contextualitzen i posen el marc històric a aquest vi, també ajuden els visitants a entendre el seu origen i les seves característiques: “Durant la nostra visita, descobreixen els 5 tipus de vinificació d’una sola varietat –dolça, seca, espumosa, jove i criança- i també els hi mostrem el que nosaltres anomenem ‘el mar o la constel·lació de malvasies´ que hi ha a la Mediterrània”. Tot un entorn privilegiat i sota l’ombra de l’hospital d’estil modernista.

L’objectiu seria que arribats a aquest punt de la lectura, hi hagis sumat el conèixer i provar el vi malvasia a la teva llista de raons per a venir a Sitges. Pensa a més a més, que pots acabar de fer embogir el teu paladar amb un maridatge imbatible: xató de primer i arròs a la sitgetana de segon. Perquè el vi és poesia. El vi és vida. Perquè com deia en Eduardo Galeano, “tots som mortals fins al primer vi i la segona copa de vi”.